Sardo/Verbi irregolari

Indice del libro

Questo è un elenco dei comuni verbi ritenuti irregolari, senza pretesa alcuna di esaustività. Molti di questi verbi, essendo corradicali (aventi la stessa radice), si costruiscono dal componente (ad esempio, iscopèrrer si coniugherà analogamente a apèrrer).

  • APÈRRER (aprire)
A tale componente si coniugano analogamente verbi quali copèrrer, iscopèrrer etc.
IND.PRES.: dego apérjo, tue apéris, issu/-a apérit, nois aperímus, bois aperíes, issos/-as apérint
IND.IMPERF.: dego aperío, tue aperías etc.
CONG.PRES.: (chi) dego apérja, (chi) tue apérjas etc.
IMPER.PRES.: apèri (tue!), aperíe (bois!)
PART.PASS.: apértu
GERUNDIO PRES.: aperìnde
  • ANDÀRE (andare)
IMPER.PRES.: bàe (tue!), bàze (bois!)
  • BÀLER (valere)
IND.PRES.: dego bàzo, tue bàles, issu/-a bàlet, nois balímus, bois balíes, issos/-as bàlent
IND.IMPERF.: dego balío, tue balías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego bàza, (chi) tue bàzas, (chi) issu/-a bàzat, etc.
IMPER.PRES.: bàle (tue!), balíe (bois!)
PART.PASS.: bàfiu
GER.PRES.: balénde
  • BÈNNER (venire)
A tale componente si coniugano analogamente verbi quali cumbènner, imbènner, prebènner, etc.
IND.PRES.: dego bénzo, tue bénis, issu/-a bénit, nois benìmus, bois beníes, issos/-as bènint
IND.IMPERF.: dego benío, tue benías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego bénza, (chi) tue bénzas, (chi) issu/-a bénzat, etc.
IMPER.PRES.: béni (tue!), beníe (bois!)
PART.PASS.: bènniu
GER.PRES.: benìnde
  • BÍER (vedere)
IND.PRES.: dego bìo, tue bìes, issu/-a bìet, nois (b)idímus, bois (b)idíes, issos/-as bìent
IND.IMPERF.: dego bidío, tue bidías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego bìa, (chi) tue bìas, (chi) issu/-a bìat, etc.
IMPER.PRES.: bìe (tue!), (b)idíe (bois!)
PART.PASS.: bìdu oppure bìstu
GER.PRES.: biénde
  • BÒLER (volere)
IND.PRES.: dego bòzo, tue bòles, issu/-a bòlet, nois bolímus, bois bolíes, issos/-as bòlent
IND.IMPERF.: dego bolío, tue bolías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego bòza, (chi) tue bòzas, (chi) issu/-a bòzat, etc.
IMPER.PRES.: bòle (tue!), bolíe (bois!)
PART.PASS.: bòfiu
GER.PRES.: bolénde
  • CHÉRRER (volere)
IND.PRES.: dego chérjo, tue chéres, issu/-a chéret, nois cherìmus, bois cheríes, issos/-as chérent
IND.IMPERF.: dego cherío, tue cherías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego chérja, (chi) tue chérjas, (chi) issu/-a chérjat, etc.
PART.PASS.: chérfiu
GER.PRES.: cherénde
  • DÀRE (dare)
IND.PRES.: dego dào, tue dàes, issu/-a dàet, nois dàmus, bois dàzes, issos/-as dàent
IND.IMPERF.: dego dàbo oppure daío, tue dàbas oppure daías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego día, (chi) tue días, (chi) issu/-a díat, (chi) nois diàmus, (chi) bois diàzes, (chi) issos/-as díant
IMPER.PRES.: dàe (tue!), dàze (bois!)
  • DÉPER (dovere)
La coniugazione di questo verbo, irregolare nelle sue forme dell' IND. PRES. e IMPERF., è stata già presentata qui.
  • DÒLER (dolere)
La coniugazione di questo verbo è regolare ad eccezione del PART.PASS., che è dòrfiu.
  • FÉRRER (ferire)
A tale componente si coniugano analogamente verbi quali offérrer, preférrer, reférrer etc.
IND.PRES.: dego férjo, tue féris, issu/-a férit, nois ferìmus, bois feríes, issos/-as férint
IND.IMPERF.: dego ferío, tue ferías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego férja, (chi) tue férjas, (chi) issu/-a férjat, etc.
IMPER.PRES.: féri (tue!), feríe (bois!)
PART.PASS.: fértu
GER.PRES.: ferìnde
  • ISTÈRRER (stendere)
IND.PRES.: dego istèrjo, tue isterres, issu/-a isterret, nois isterrímus, bois isterríes, issos/-as isterrent
IND.IMPERF.: dego isterrío, tue isterrías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego istèrja, (chi) tue istèrjas, (chi) issu/-a istèrjat, etc.
IMPER.PRES.: isterre (tue!), isterríe (bois!)
  • MANTÈNNER (mantenere)
Si coniuga analogamente al corradicale TÈNNER, ad eccezione del PART.PASS. che è mantésu.
  • MÒRRER (morire)
IND.PRES.: dego mòrjo, tue mòris, issu/-a mòrit, nois mòrimus, bois mòríes, issos/-as mòrint
IND.IMPERF.: dego morío, tue morías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego mòrja, (chi) tue mòrjas, (chi) issu/-a mòrjat, etc.
IMPER.PRES.: mòri (tue!), moríe (bois!)
PART.PASS.: mòrtu
GER.PRES.: morìnde
  • NÀRRER (dire)
Questo verbo appartiene alla 2ª coniug. solo per l'infinito presente; tutte le altre forme sembrerebbero pertenere alla 1ª. Infatti:
IND.PRES.: dego nàro, tue nàras, issu/-a nàrat, nois nàramus, bois nàraes, issos/-as nàrant
oppure
deo nàro, tue nàs, issu/-a nàt, nois nàmus, bois nàzes, issos/-as nànt
IND.IMPERF.: dego nàbo, tue nàbas, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego nìe, (chi) tue nìes, etc.
IMPER.PRES.: nàra (tue!), nàze (bois!)
PART.PASS.: naràu oppure nàu
GER.PRES.: narànde oppure nànde
  • PÀRRER (parere, sembrare)
A tale componente si coniugano analogamente verbi quali appárrer, cumpárrer, iscumpárrer etc.
IND.PRES.: dego pàrjo, tue pàres, issu/-a pàret, nois parìmus, bois paríes, issos/-as pàrent
IND.IMPERF.: dego parío, tue parías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego pàrja, (chi) tue pàrjas, (chi) issu/-a pàrjat, etc.
PART.PASS.: pàrtu
  • PÒDER (potere)
IND.PRES.: dego pòto, tue pòdes, issu/-a pòdet, nois podìmus, bois podíes, issos/-as pòdent
IND.IMPERF.: dego podío, tue podías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego pòda, (chi) tue pòdas, (chi) issu/-a pòdat, etc.
PART.PASS.: pòtiu
  • PÒNNER (porre, mettere)
A tale componente si coniugano analogamente verbi quali cumpònner, dispònner, impònner, propònner etc.
IND.PRES.: dego pònzo, tue pònes, issu/-a pònet, nois ponìmus, bois poníes, issos/-as pònent
IND.IMPERF.: dego ponío, tue ponías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego pònza, (chi) tue pònzas, (chi) issu/-a pònzat, etc.
IMPER.PRES.: pòne (tue!), poníe (bois!)
PART.PASS.: pòstu
GER.PRES.: ponénde
  • TÈNNER (tenere)
A tale componente si coniugano analogamente verbi quali astènner, cuntènner, mantènner, trattènner, retènner, sustènner etc.
IND.PRES.: dego ténzo, tue ténes, issu/-a ténet, nois tenìmus, bois teníes, issos/-as ténent
IND.IMPERF.: dego tenío, tue tenías, etc.
CONG.PRES.: (chi) dego ténza, (chi) tue ténzas, (chi) issu/-a ténzat, etc.
IMPER.PRES.: téne (tue!), teníe (bois!)
PART.PASS.: téntu
GER.PRES.: tenénde
  • TRATTÈNNER (trattenere)
Si coniuga analogamente al corradicale TÈNNER, ad eccezione del PART.PASS. che è trattésu.