Sardo/Verbi irregolari

Questo è un elenco dei comuni verbi ritenuti irregolari, senza pretesa alcuna di esaustività. Molti di questi verbi, essendo corradicali (aventi la stessa radice), si costruiscono dal componente (ad esempio, iscopèrrer si coniugherà analogamente a apèrrer).

A

• APÈRRER (aprire)

A tale componente si coniugano analogamente verbi quali copèrrer, iscopèrrer etc.

IND.PRES.: dego apérjo, tue apéris, issu/-a apérit, nois aperímus, bois aperíes, issos/-as apérint

IND.IMPERF.: dego aperío, tue aperías etc.

CONG.PRES.: (chi) dego apérja, (chi) tue apérjas etc.

IMPER.PRES.: apèri (tue!), aperíe (bois!)

PART.PASS.: apértu

GERUNDIO PRES.: aperìnde

• ANDÀRE (andare)

IMPER.PRES.: bàe (tue!), bàze (bois!)

B

• BÀLER (valere)

IND.PRES.: dego bàzo, tue bàles, issu/-a bàlet, nois balímus, bois balíes, issos/-as bàlent

IND.IMPERF.: dego balío, tue balías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego bàza, (chi) tue bàzas, (chi) issu/-a bàzat, etc.

IMPER.PRES.: bàle (tue!), balíe (bois!)

PART.PASS.: bàfiu

GER.PRES.: balénde

• BÈNNER (venire)

A tale componente si coniugano analogamente verbi quali cumbènner, imbènner, prebènner, etc.

IND.PRES.: dego bénzo, tue bénis, issu/-a bénit, nois benìmus, bois beníes, issos/-as bènint

IND.IMPERF.: dego benío, tue benías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego bénza, (chi) tue bénzas, (chi) issu/-a bénzat, etc.

IMPER.PRES.: béni (tue!), beníe (bois!)

PART.PASS.: bènniu

GER.PRES.: benìnde

• BÍER (vedere)

IND.PRES.: dego bìo, tue bìes, issu/-a bìet, nois (b)idímus, bois (b)idíes, issos/-as bìent

IND.IMPERF.: dego bidío, tue bidías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego bìa, (chi) tue bìas, (chi) issu/-a bìat, etc.

IMPER.PRES.: bìe (tue!), (b)idíe (bois!)

PART.PASS.: bìdu oppure bìstu

GER.PRES.: biénde

• BÒLER (volere)

IND.PRES.: dego bòzo, tue bòles, issu/-a bòlet, nois bolímus, bois bolíes, issos/-as bòlent

IND.IMPERF.: dego bolío, tue bolías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego bòza, (chi) tue bòzas, (chi) issu/-a bòzat, etc.

IMPER.PRES.: bòle (tue!), bolíe (bois!)

PART.PASS.: bòfiu

GER.PRES.: bolénde

C

• CHÉRRER (volere)

IND.PRES.: dego chérjo, tue chéres, issu/-a chéret, nois cherìmus, bois cheríes, issos/-as chérent

IND.IMPERF.: dego cherío, tue cherías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego chérja, (chi) tue chérjas, (chi) issu/-a chérjat, etc.

PART.PASS.: chérfiu

GER.PRES.: cherénde

D

• DÀRE (dare)

IND.PRES.: dego dào, tue dàes, issu/-a dàet, nois dàmus, bois dàzes, issos/-as dàent

IND.IMPERF.: dego dàbo oppure daío, tue dàbas oppure daías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego día, (chi) tue días, (chi) issu/-a díat, (chi) nois diàmus, (chi) bois diàzes, (chi) issos/-as díant

IMPER.PRES.: dàe (tue!), dàze (bois!)

• DÉPER (dovere)

La coniugazione di questo verbo, irregolare nelle sue forme dell' IND. PRES. e IMPERF., è stata già presentata qui.

• DÒLER (dolere)

La coniugazione di questo verbo è regolare ad eccezione del PART.PASS., che è dòrfiu.

F

• FÉRRER (ferire)

A tale componente si coniugano analogamente verbi quali offérrer, preférrer, reférrer etc.

IND.PRES.: dego férjo, tue féris, issu/-a férit, nois ferìmus, bois feríes, issos/-as férint

IND.IMPERF.: dego ferío, tue ferías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego férja, (chi) tue férjas, (chi) issu/-a férjat, etc.

IMPER.PRES.: féri (tue!), feríe (bois!)

PART.PASS.: fértu

GER.PRES.: ferìnde

I

• ISTÈRRER (stendere)

IND.PRES.: dego istèrjo, tue isterres, issu/-a isterret, nois isterrímus, bois isterríes, issos/-as isterrent

IND.IMPERF.: dego isterrío, tue isterrías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego istèrja, (chi) tue istèrjas, (chi) issu/-a istèrjat, etc.

IMPER.PRES.: isterre (tue!), isterríe (bois!)

M

• MANTÈNNER (mantenere)

Si coniuga analogamente al corradicale TÈNNER, ad eccezione del PART.PASS. che è mantésu.

• MÒRRER (morire)

IND.PRES.: dego mòrjo, tue mòris, issu/-a mòrit, nois mòrimus, bois mòríes, issos/-as mòrint

IND.IMPERF.: dego morío, tue morías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego mòrja, (chi) tue mòrjas, (chi) issu/-a mòrjat, etc.

IMPER.PRES.: mòri (tue!), moríe (bois!)

PART.PASS.: mòrtu

GER.PRES.: morìnde

N

• NÀRRER (dire)

Questo verbo appartiene alla 2ª coniug. solo per l'infinito presente; tutte le altre forme sembrerebbero pertenere alla 1ª. Infatti:

IND.PRES.: dego nàro, tue nàras, issu/-a nàrat, nois nàramus, bois nàraes, issos/-as nàrant
oppure
deo nàro, tue nàs, issu/-a nàt, nois nàmus, bois nàzes, issos/-as nànt

IND.IMPERF.: dego nàbo, tue nàbas, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego nìe, (chi) tue nìes, etc.

IMPER.PRES.: nàra (tue!), nàze (bois!)

PART.PASS.: naràu oppure nàu

GER.PRES.: narànde oppure nànde

P

• PÀRRER (parere, sembrare)

A tale componente si coniugano analogamente verbi quali appárrer, cumpárrer, iscumpárrer etc.

IND.PRES.: dego pàrjo, tue pàres, issu/-a pàret, nois parìmus, bois paríes, issos/-as pàrent

IND.IMPERF.: dego parío, tue parías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego pàrja, (chi) tue pàrjas, (chi) issu/-a pàrjat, etc.

PART.PASS.: pàrtu

• PÒDER (potere)

IND.PRES.: dego pòto, tue pòdes, issu/-a pòdet, nois podìmus, bois podíes, issos/-as pòdent

IND.IMPERF.: dego podío, tue podías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego pòda, (chi) tue pòdas, (chi) issu/-a pòdat, etc.

PART.PASS.: pòtiu

• PÒNNER (porre, mettere)

A tale componente si coniugano analogamente verbi quali cumpònner, dispònner, impònner, propònner etc.

IND.PRES.: dego pònzo, tue pònes, issu/-a pònet, nois ponìmus, bois poníes, issos/-as pònent

IND.IMPERF.: dego ponío, tue ponías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego pònza, (chi) tue pònzas, (chi) issu/-a pònzat, etc.

IMPER.PRES.: pòne (tue!), poníe (bois!)

PART.PASS.: pòstu

GER.PRES.: ponénde

T

• TÈNNER (tenere)

A tale componente si coniugano analogamente verbi quali astènner, cuntènner, mantènner, trattènner, retènner, sustènner etc.

IND.PRES.: dego ténzo, tue ténes, issu/-a ténet, nois tenìmus, bois teníes, issos/-as ténent

IND.IMPERF.: dego tenío, tue tenías, etc.

CONG.PRES.: (chi) dego ténza, (chi) tue ténzas, (chi) issu/-a ténzat, etc.

IMPER.PRES.: téne (tue!), teníe (bois!)

PART.PASS.: téntu

GER.PRES.: tenénde

• TRATTÈNNER (trattenere)

Si coniuga analogamente al corradicale TÈNNER, ad eccezione del PART.PASS. che è trattésu.